Aquest diumenge passat, 15 de març, a dos quarts de nou del matí ens vam retrobar uns quants “peüllaires”per tal d’anar des de Santa Linya fins a una de les seves ermites més emblemàtiques, Sant Marc. Amb la possibilitat de què part d’aquesta ruta formi part de la ruta curta de la 3a edició de Les Peülles del Montsec.
Marcant el camí
Només sortir del poble, comencem a pujar muntanya amunt, motiu pel qual, quan parem per fer les primeres fotos panoràmiques, la majoria ja tenim calor… Així doncs, jaquetes fora! Continuem pujant fins arribar a un punt molt ampli i força pla, de fet, molt pla si tenim en compte el terreny de les nostres contrades. Tan ampli és, que hem de mirar dos cops per on passem per no desviar-nos i fer cap vés a saber on. Així, remarquem algunes fites ja fetes i n’afegim alguna més per tal de què el camí quedi ben marcat. Continuem per un corriol poc definit fins arribar a enllaçar amb la pista. A partir d’aquí fins a St Marc, ja no hi ha pèrdua.
Un cop arribem a l’ermita, com que ja hem fet gana, el primer que fem és posar-nos a esmorzar al solet (encara que fa molt bon dia, a l’ombra encara passa un airet…). Mengem alhora que compartim experiències amb els companys. Després, alguns, intentem la difícil tasca de fer una foto on surti l’ermita sencera; tenint en compte que el Sol és just darrera seu, es necessari fer unes quantes peripècies!!! Abans de començar el retorn, ens fem una foto de grup arrecerats a Sant Marc, que per cert, el nostre ens va costar, també!
Sant Marc, al terme de Santa Linya
Comencem a tornar tranquil·lament. Al cap de pocs metres, el Pere es queda, literalment, enredat en un esbarzer! Un altre company l’ajuda a desenredar-se, cap problema. Anem baixant (la ruta és circular, per tant, tornem per un altre camí) fins que passat un camp d’ametllers, la Bruna, (gairebé ja la mascota de Les Peülles, amb el permís de la Lídia i la Carolina) es torna boja amb un crani de porc senglar. Comença a jugar, a remolcar-se i rascar-se amb el crani. El Miquel li diu que li porti a la Lídia, i… va, i ho fa!!! Ella, quan la veu amb “allò” entre les dents, li fa deixar immediatament, tot plegat va ser molt graciós!
Passat aquest petit incident, continuem fent ruta, amb la vista del Montsec que no ens abandona. De sobte, enmig del camí, la Primavera ja dóna senyals de vida. Quin esclat de Violetes per tot arreu!!! Tan enmig com a les vores del camí, durant un bon tram, n’està ple. No podem resistir la temptació de fotografiar-les un i altre cop. Al cap d’una estona, arribem a l’encreauament amb un altre camí bastant ampli. Just allí, hi ha montada la carpa del “camp base” del concurs nacional de rastre de llebre celebrat aquest any a Santa Linya. http://cinegeticat.cat/events/copa-despanya-amb-sabuesos-sobre-rastre-de-llebre/
Així doncs, aprofitem l’avinentesa i fem una cerveseta tot prenent el sol, quin bo que fa!!! Tot seguit, acabem d’emprendre el camí de retorn, aquest cop si, sense cap més interrupció fins a l’arribada al poble. Cal destacar l’últim tram del camí. Per aquells que no ho conegueu, només sortir (en aquest cas, entrant) del poble, hi ha una via romana conservada en perfecte estat. Una joia, vaja. Cal que ens fem ressò del patrimoni històric i cultural de què disposem els pobles petits, ja que si no ho valorem nosaltres, qui ho farà?
Vols veure més fotos d’aquesta caminada? http://on.fb.me/1bh5xfG
Molt bona descripció de la bonica sortida del diumenge. Tens raó qué si no conservem el nostre territori … qui ho farà???
.fins aviat.
Gràcies Jordi! És que a vegades no acabem de prendre consciència de les meravelles que ens envolten i, per això, crec que val la pena recalcar-ho!