Hem començat el 2015 amb moltes ganes de continuar la tasca que vàrem iniciar ara fa uns dos anys i escaig. Continuar treballant per aconseguir que la Marxa-Trail Les Peülles del Montsec sigui la cursa de mitja muntanya de referència a Lleida, així com, la nostra vinculació amb el territori.
Així, el dia 11 de gener vam fer una sortida per netejar un barranc, a prop de la font d’Imà, que formarà part de la Marxa a la pròxima edició de Les Peülles. Cal dir, que al final, vam ser molt pocs! Què podíem esperar anunciant: “tothom que pugui, que porti eines per netejar”. No era massa bon reclam, la veritat!
Netejant el barranc
Però, cap problema, som conscients que, la majoria, quan sortim a la natura és per gaudir de l’entorn i desconnectar, no per treballar! El cert, és que era un tram curt, però estava molt espès! Varem endinsar-nos-hi amb una boira espessíssima, però a poc a a poc, i com qui no vol la cosa… Sooool!!!
I de repent, aquella agradable sensació de sentir l’escalforeta d’uns raigs de sol a la cara, quan uns metres més avall, l’únic que senties era com et calava la humitat. La veritat, és que va ser un espectacle, perquè just abans d’emprendre el camí de retorn, entreveiem la silueta del Montroig entremig del cel i la boira enganxada a terra.
Amb la Serra del Montroig a l’esquena
Més endavant, es veia el “mar de boira” amb les seves petites “illes”! Muntanyes espiant, volent treure el cap d’aquella espessor… fantàstic! Varem tornar a casa amb les piles súper recarregades!!!
Posteriorment, el passat 25 de gener vam sortir a les 9 h del poli de Les Avellanes. Vam ser vint-i-una persones, incloses noves incorporacions, algunes de Linyola. Benvinguts!
Aquest cop, feia un sol radiant! Amb el sol a les espatlles ens vam dirigir cap a Tartareu, combinant pista i corriol i parant de tan en tan per escoltar les explicacions del “mestre” Lluís Garrofé, “Una enciclopèdia viva”, com diu una companya del Club.
Arribats a Tartareu, vam esmorzar al bar del poble, on varem agafar forces. I… som-hi altre cop!
De tornada (el circuit era circular), vam agafar el corriol marcat per alguns membres del Club. Per assegurar-nos que estava ben senyalitzat, vam demanar a les nenes del grup (d’uns deu anys) que passessin elles al davant de tot, i… prova superada! Una feina excel·lent, Toni!
L’anècdota del dia va ser quan enmig de la pista hi havia un toll que anava de costat a costat de camí. El Miquel va anar podant un dels marges per intentar passar una mica més bé. Entre això i, posant un peu a la pedra d’aquí i un altre als trossos de gel d’allà, vam anar passant. Creieu que algú va acabar amb els peus xops? Per suposat! Doncs au, ben fresquetes i cap a casa!
